L'ISARD

		Nom científic: Rupicapra pyrenaica
		Família: Bòvids Característiques:
		Mamífer d'aspecte semblant a la cabra.Pesa entre 30 i 50 kg. Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll. El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des de els ulls fins a la boca.A l' hivern els mascles canvien el pelatge castany groguenc a  castany fosc, quasi negre, i presenta una banda clara que s’estén per la part superior de la cara, per la mandíbula i pels costats del coll. Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo i les femelles tenen les banyes més primes i el ganxo acaba  més obert.  Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta. Alimentació:
		Menja herba. És un animal remugant. A l'estiu menja només herba, mentre que a l'hivern la proporció de plantes llenyoses augmenta i esdevé molt alta. Reproducció:
		El zel s'esdevé al novembre. Els mascles adults adults reuneixen els seus harems (grup de tres a dotze femelles) i els preserven de les sol·licituds d'altres mascles. A mesura que les femelles entren en zel, el mascle les cobreix. Per saber si les femelles estan preparades per a la fecundació, el mascle els ensuma l'orina. La femella gesta durant 20 setmanes i pareix una única cria que s'alimenta de llet fins que comença a menjar. Hàbitat:
		L'isard és una espècie molt especialitzada, que s'acostuma a trobar a àmbits molt concrets i poc imprevisibles. Durant l'estiu pugen als cims més alts i durant l' hivern baixen fins a la vora dels boscos. L'isard és una espècie molt especialitzada, que s'acostuma a trobar a àmbits molt concrets i poc imprevisibles. En els Països Catalans es troben arreu dels Pirineus, de la Vall d'Aran fins a Molló, passant per la Serra del Cadí. Sempre a  altituds superiors als 1500 m, a l' hivern, davallen, de vegades, fins als 1000 m. La seva distribució altitudinal oscil·la, doncs, entre els 1300 i els 3000 m. Costums:
		És molt àgil i sovint s'enfila per llocs difícils ja que tenen una membrana que uneix internament els dos dits de cada peülla. Quan la neu és tova, separa els dits i la membrana impedeix que s'enfonsi excessivament, actuant a tall de raqueta; d'aquesta manera, aconsegueix un considerable estalvi d'energia. Quan la neu és dura, o quan avança sobre el gel, tanca els dits i les seves peülles, dures i afilades, actuen com a piolets i l'ajuden a fixar-se a terra, i a evitar relliscades i accidents.  Forma ramats, si bé mascles i femelles van separats. Només es retroben a l'època de l'aparellament. Té vista, oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.   Altres informacions:
		L'isard ha estat afectat en els darrers anys per un virus que ha provocat la mort de molts animals. Això ha fet que es prenguessin mesures per poder facilitar la conservació i preservació d’aquesta apreciada espècie del Pirineu.                                                                                       Cap d'un isard mort Rastres:                      Excrements