EL FORMIGUER

Les formigues (Formicidae) són éssers vius que estan formats per cèl·lules i que realitzen les tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. Tenen el cos recobert per un esquelet extern rígid fet d’una substància impermeable que els serveix de protecció enfront dels depredadors i evita la dessecació de la formiga. Aquest, es renova per permetre el creixement de l'animal mitjançant el procés de muda. 

QUÈ ÉS UN FORMIGUER?
Un formiguer és un gran cau subterrani que excaven les formigues amb la boca i amb les potes. Aparten la terra i construeixen túnels i cambres.

Com i perquè fan un formiguer?

A la tardor, la formiga reina, després d’aparellar-se amb el mascle, s’enterra i excava galeries fins a trobar-ne una d’adequada per a ella. Té reserves per a un any i durant aquest període, abans que arribi l’hivern, ha de madurar els òrgans ponedors.
A finals de març, la formiga començarà a pondre ous i consumirà alguna de les larves fins que es desenvolupin les primeres obreres, que s’encarregaran de la cuida de les cries. A continuació, naixeran les obreres exploradores, que tenen una mida una mica més gran que les cuidadores i que són més mogudes. Aquestes no sortiran del niu durant el primer any.

En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres exploradores. Aleshores, apareixerà una casta de formigues obreres que s’encarregarà d’organitzar, expandir i mantenir net l’interior del formiguer.

El tercer any està destinat a la cerca de recursos, la colònia en augment necessita aliment i estableix els primers camins gràcies al bon olfacte d’algunes de les formigues, les obreres amb el cap més gran.
Comencen a néixer formigues soldats. La població augmenta radicalment gràcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les pupes, pels mascles,
pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida).

A l’estiu naixen les primeres formigues que presenten un cap molt gran i una estructura corporal molt robusta. Són capaces d’obrir llavors molt dures i moure pedres, però necessiten l’ajuda d’altres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparició és un indici de bona estabilitat del niu.