L'ISARD

		Nom científic: Rupicapra pyrenaica
		Família: Bòvids Característiques:
		Mamífer d'aspecte semblant a la cabra.Pesa entre 30 i 50 kg. Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll. El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des de els ulls fins a la boca.A l' hivern els mascles canvien el pelatge castany groguenc a  castany fosc, quasi negre, i presenta una banda clara que s’estén per la part superior de la cara, per la mandíbula i pels costats del coll. Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo i les femelles tenen les banyes més primes i el ganxo acaba  més obert.  Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta. Alimentació:
		Menja herba. És un animal remugant. A l'estiu menja només herba, mentre que a l'hivern la proporció de plantes llenyoses augmenta i esdevé molt alta. Reproducció:
		El zel s'esdevé al novembre. Els mascles adults adults reuneixen els seus harems (grup de tres a dotze femelles) i els preserven de les sol·licituds d'altres mascles. A mesura que les femelles entren en zel, el mascle les cobreix. Per saber si les femelles estan preparades per a la fecundació, el mascle els ensuma l'orina. La femella gesta durant 20 setmanes i pareix una única cria que s'alimenta de llet fins que comença a menjar. Hàbitat:
		L'isard és una espècie molt especialitzada, que s'acostuma a trobar a àmbits molt concrets i poc imprevisibles. Durant l'estiu pugen als cims més alts i durant l' hivern baixen fins a la vora dels boscos. L'isard és una espècie molt especialitzada, que s'acostuma a trobar a àmbits molt concrets i poc imprevisibles. En els Països Catalans es troben arreu dels Pirineus, de la Vall d'Aran fins a Molló, passant per la Serra del Cadí. Sempre a  altituds superiors als 1500 m, a l' hivern, davallen, de vegades, fins als 1000 m. La seva distribució altitudinal oscil·la, doncs, entre els 1300 i els 3000 m. Costums:
		És molt àgil i sovint s'enfila per llocs difícils ja que tenen una membrana que uneix internament els dos dits de cada peülla. Quan la neu és tova, separa els dits i la membrana impedeix que s'enfonsi excessivament, actuant a tall de raqueta; d'aquesta manera, aconsegueix un considerable estalvi d'energia. Quan la neu és dura, o quan avança sobre el gel, tanca els dits i les seves peülles, dures i afilades, actuen com a piolets i l'ajuden a fixar-se a terra, i a evitar relliscades i accidents.  Forma ramats, si bé mascles i femelles van separats. Només es retroben a l'època de l'aparellament. Té vista, oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.   Altres informacions:
		L'isard ha estat afectat en els darrers anys per un virus que ha provocat la mort de molts animals. Això ha fet que es prenguessin mesures per poder facilitar la conservació i preservació d’aquesta apreciada espècie del Pirineu.                                                                                       Cap d'un isard mort Rastres:                      Excrements

TIPUS DE NÚVOLS

Un núvol és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. La formació dels núvols es deu a la condensació i/o sublimació dels vapor d'aigua en forma d'aigua líquida, cristalls de gel i vapor d'aigua sobre petites partícules sòlides.Aquestes partícules sempre són presents a l'atmosfera. Els núvols només tenen lloc a la troposfera. Hi ha quatre tipus de núvols:

1.  Núvols alts (Cirrus,Cirrostratus,Cirrocúmulus)
2.  Núvols mitjans (Altocúmulus, Altostratus,Nimbostratus)
3.  Núvols baixos (Estratocúmulus,Estratus)
4.  Núvols verticals (Cúmulus, cumulonimbus) 

1. NÚVOLS ALTS

La seva base es troba a una alçada entre 6 i 13 Km i són núvols freds, formats principalment per cristalls de gel, tot i que alguns també poden contenir algunes gotetes d’aigua. No acostumen a portar precipitacions. Hi tenim tres tipus:

 Cirrus

 Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alçada i a temperatures molt baixes, inferiors als -40ºC. Apareixen isolats en forma d'unitats reduïdes de núvols blancs, esfilagarsats i són molt habituals en qualsevol època de l'any. Generalment són indicadors de bon temps, encara que hi ha algunes espècies com els cirrus uncinus, en forma de ganxo, que són un indicatiu de l'apropament d'un sistema frontal i precursors d'un canvi de temps. Poden anar acompanyats d'altres tipus de núvols: si es presenten acompanyats de cúmulus, poden anunciar irrupcions d'aire fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta un front càlid. 

Cirrostratus

Normalment es presenten en forma de vel transparent i blanquinós, d'aspecte fibrós o llis que cobreixen totalment el cel o una part d’ell. La seva espessor és insuficient per a ocultar el Sol. Estan constituïts per cristalls de gel com la resta de núvols alts i quan el Sol és prou alt, tot i que tinguin un gruix considerable, no formen ombra pròpia. Generalment no produeixen precipitacions.

Cirrocúmulus

Es mostres en forma de capa fina de núvols blancs sense ombres pròpies compostos d’elements molt petits en forma de globus, ondes... disposats més o menys de forma regular. Són d’un color blanc molt nítid i acostumen a tenir el contorn molt delimitat; les formes més habituals són similars a les llenties o ametlles. És molt habitual trobar-los associats a altres núvols alts com ara els cirrus i cirrostratus, dels quals en són una evolució. No indiquen precipitacions, a excepció de quan a darrere seuels núvols són cada cop més espessos.

 2.  NÚVOLS MITJANS

La seva base es troba entre 2 i 6 km d’alçada. Poden estar compostos de gotes d’aigua, cristalls de gel o bé els dos a la vegada.

Altocúmulus

Banc o capa de núvols blancs o grisos que generalment tenen ombres pròpies compostes de llosetes, còdols, empedrats.... sovint d’aspecte fibrós o difuminat. Estan constituïts en la seva major part per gotes d’aigua tot i que a temperatures molt baixes també poden contenir cristalls de gel. Generalment no provoquen precipitacions a excepció de d’altocúmulus castellanus que sí que indica inestabilitat que pot arribar al sòl en forma de pluja o neu.

Altostratus

Capa nuvolosa de tons grisos i blavencs i d’aspecte d’estries, fibrós o uniforme, que cobreix total o parcialment el cel. Presenta parts suficientment primes per a deixar veure el Sol encara que sigui vagament. Formen precipitacions contínues en forma de pluja o nou, que poden arribar al sòl o no. Estan formats per gotes d’aigua i cristalls de gel i tot i que observant-los pot semblar que siguin molt prims poden tenir un gruix 
                                                                          de centenars de quilòmetres.

Nimbostratus

Capa gris, amorfa i sovint ombrívola de núvols. El seu aspecte sembla borrós degut a les precipitacions més o menys continuades d’aigua o de neu que sovint arriben al terra. La seva espessor és, en tota la seva superfície, suficient per ocultar el sol completament. A sota seu, hi sol haver núvols baixos que poden o no estar soldats a ells. L’alçada de la seva base no acostuma a ser gaire elevada, tot i que per la seva part superior pot arribar als 7Km. Estan constituïts per gotes d’aigua i acostumen a provocar precipitacions en forma de pluja o de neu granulada.

3.  NÚVOLS BAIXOS

Són núvols formats habitualment per gotes d’aigua o per gel si la temperatura és prou baixa. Es troben a la part baixa de la troposfera; fins a uns 2Km de la superfície de la Terra.

Estratocúmulus

Banc de núvols blanc i/o grisosos que tenen gairebé sempre parts ombrívoles (fosques) composades per lloses, empedrats, etc. D’aspecte no fibrós gairebé sempre. Es poden presentar isolats o formant masses i tenen més extensió horitzontal que vertical. De vegades poden formar precipitacions en forma de pluja o n neu, però dèbils.

Estratus

Capa de núvols de tons grisos, aplanats i sense formes. Estan situats a prop del sòl, però mai en contacte perquè aleshores es tracta d’un boira. Poden provocar, en algunes ocasions, plugims, pluges o neu dèbil.

 

 

4.  NÚVOLS VERTICALS

Són núvols esponjosos de colors blanc o gris que es desenvolupen en vertical. Solen trobar-se de forma aïllada al cel i la seva base acostuma a ser a poca altura del terra (entre 1 i 4Km). Provoquen tempestes, tornados i pluges molt intenses.

Cúmulus

Són núvols espessos, separats, generalment densos i amb contorns ben delimitats, que es desenvolupen verticalment amb formes rodones, de cúpules o de torres la part superior del qual acostuma a semblar una col-i-flor. Poden produir precipitacions febles i algun xàfec. Produeixen arc de Sant Martí quan hi ha precipitació.

Cumulonimbus

Són núvols densos i potents, de dimensió vertical considerable en forma de muntanya o torres enormes. Almenys una part de la seva regió superior és generalment fibrosa o estriada, de vegades en forma d’enclusa. La seva base se sol trobar a menys de 2Km de distància del sòl mentre que el cim pot arribar a assolir els 20Km d’altitud. Poden produir pluges intenses, calamarsa i tempestes elèctriques. De vegades també podem visualitzar-ne l’arc de Sant Martí.

EL CÉRVOL (LES BANYES I LA BRAMA)

QUE ES UN CÉRVOL?

El cérvol (Cervus elaphus) és un mamífer herbívor de gran mida. El pelatge és de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tons grisos i al voltant de la cua té una taca blanca. El mascle té unes grans banyes ramificades que renova cada any durant la primavera. Just en aquest temps és quan ens podem trobar banyes als primers camps amb herba verda.

Les banyes d'un cérvol



Són els apèndixs ossis, habitualment grans i complexos, que  la majoria d'espècies de cèrvids porten al cap.Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani anomenats pedicles i en créixer, les recobreix un vellut Per dins hi circula el rec sanguini fent que creixi més o menys 1cm per semana, arribant a una mida i un nº de punte. A mesura que les banyes creixen, es comencen a ramificar. Un cop han crecut prou, lasang recula, la banya s'ossifica i elvellut que la cobria cau com l'escorça d'un arbre mort. Durant un parell de does, els mascles tenen feina a gatar-se a les branques dels arbres per deixar-les ben netes i polides. Així el banyam o cornament que queda completa. En la majoria part de les espècies, apareixen el primer o segon any de vida en forma no ramificada, que es va complicant cada any fins que l'animal arriba a la maduresa.




BANYES SENSE VELLUT

BANYES AMB VELLUT



.

LA BRAMA

L'època de la brama és el període  en que els mascles disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i  d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. Aquesta època comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre.

A l'època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l'harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel.

Els mascles més joves i els individus més dominats, s'esperen fins al final de la brama (moment en que els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. 
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent.

La brama durant el zel.

EXPERIMENT AMB PINYES

Amb l'experiment de les pinyes podem detectar quin temps farà. Per poder fer l'experiment nomès necessitarem una pinya petita oberta i una pinya petita tancada.


Pinya petita tancada

Pinya petita oberta

Llavors quan les tenim podem començar. Hi ha dos maneres de fer l'experiment però nosatres la farem de manera natural.

Ficarem un parell de pinyes obertes a fora quan faci mal temps. Llavors podem experimentar que les pinyes obertes s'acabaran tancant. Aquest fet te lloc a que  la pinya per poder-se reproduir  a de deixar volar els pinyols, però quan plou els pinyols no poden volar i llavors no es poden reproduir.
Però si trèiem un parell de pinyes tancades a fora, quan faci bon temps passara el contrari, les pinyes s'obriran per deixar volar els pinyols i poder reproduir-se.